statcounter

dijous, 25 d’octubre del 2007

Llisquem pel temps


Llisquem pel temps

com la pluja pel nenúfar
i pel baladre aïllat el vent.

Anem, anem, anem
amb ritme secret.

Les nostres petjades ens acompanyen.






Poema de Castanyada

Regna el primer fred
sota l'auspici dels panellets,
la collita dels fruits secs
i la princesa ufana avui festejada.

Oh, protagonista de la Castanyada,
oh, castanya ja madurada,
oh, fruit daurat de la tardor!

Estrella a la llar de foc,
contemporània de les carabasses,
els moniatos i els rovellons,
sàvia castanya que omples paperines,
disfresses iaies
i omples de fum l'ambient

tot anunciant un hivern ja incipient.


diumenge, 21 d’octubre del 2007

Suraven

Suraven ahir al mar
punts iridescents i irradiants.

Ignorem si il·luminava més el sol
que l'aigua viva i reflectant,
aquella massa viva inquieta,
enlluernadora. Era un flash.



dijous, 18 d’octubre del 2007

Anant a buscar bolets

M’atabalo al matí

respirant feliç l’ambient humit

i ensumant aquella olor que a la tardor destil·la el bosc

mentre m’esgarrinxo els turmells

i se m’omplen de fang les soles de les botes...

La mirada fixa al terra

obviant del tot els detalls i fenòmens de l’oratge,

evocant en silenci els èxits micològics d’altre temps...

Les primeres alegries venen d’un descobriment

sota un turonet cobert per la pinassa:

uns rovellons tendres i sans, objecte prioritari del desig.

I així successivament aniré trobant-ne més,

ara aquí, ara allà,

al costat d’aquelles pedres,

a la vora de la molsa,

a un camí poc transitat,

entre les herbes mal crescudes,

sota un pi amb el tronc pelat,

caminant sense parar,

furgant a la pineda

i esperant sempre fruir

d’una troballa per fer créixer l’encís.

I el rovell vinós que em taca els dits,

i el suc taronja que es solidifica a la pell del pinetell,

i el tacte flonjo gelatinós i aromàtic de les llenegues,

i el posat de salut flagrant del rossinyol

i aquella idiosincràsia humil i alhora digna del camagroc...

I una col·lecció vistosa dins del cistell

per passejar-la per tot el poble,

anar i venir com per casualitat,

parar-me a parlar amb els coneguts,

pregunta’ls-hi per la família i per l’estiu,

i ensenyar a tothom com de passada

la triomfant collita pròpia.

Sopar el bolets a casa

tancar els ulls,

veure’ls a dojo,

dormir plàcidament...

I a l’endemà, tornar a començar.

dimecres, 17 d’octubre del 2007

De cop un cop

Tanca de cop la porta un cop de vent
i un cop més un núvol gris domina el cel.

Ha estat un cop sec, ensordidor
i de cop he sentit un altre cop la por.

Hi ha moltes forces misterioses
que ens esgarrifen cada cop,
només cal que un cop de vent
tanqui la porta de cop un altre cop.





dimarts, 16 d’octubre del 2007

Les lletres

Les lletres s'ordenen al cor dels mots,
reserven al cervell de qui escriu la plaça,
doncs no volen absentar-se
quan les reclama una ineludible presència
per actuar amb oportunitat.

I se senten útils les lletres
tenen confiança, són solidàries,
se saben imprescindibles.

Saben que soles, les lletres, no són res.



dilluns, 15 d’octubre del 2007

Les magranes, esberlades



Les magranes, esberlades.
Les fulles grogues dels arbres pertinents
aterrant al ritme que marca el vent.

I els caquis madurant,
i les últimes figues trencant la pell,
i els codonys i les pomes
daurant-se al sol de l'octubre...