dijous, 18 d’octubre de 2007

Anant a buscar bolets

M’atabalo al matí

respirant feliç l’ambient humit

i ensumant aquella olor que a la tardor destil·la el bosc

mentre m’esgarrinxo els turmells

i se m’omplen de fang les soles de les botes...

La mirada fixa al terra

obviant del tot els detalls i fenòmens de l’oratge,

evocant en silenci els èxits micològics d’altre temps...

Les primeres alegries venen d’un descobriment

sota un turonet cobert per la pinassa:

uns rovellons tendres i sans, objecte prioritari del desig.

I així successivament aniré trobant-ne més,

ara aquí, ara allà,

al costat d’aquelles pedres,

a la vora de la molsa,

a un camí poc transitat,

entre les herbes mal crescudes,

sota un pi amb el tronc pelat,

caminant sense parar,

furgant a la pineda

i esperant sempre fruir

d’una troballa per fer créixer l’encís.

I el rovell vinós que em taca els dits,

i el suc taronja que es solidifica a la pell del pinetell,

i el tacte flonjo gelatinós i aromàtic de les llenegues,

i el posat de salut flagrant del rossinyol

i aquella idiosincràsia humil i alhora digna del camagroc...

I una col·lecció vistosa dins del cistell

per passejar-la per tot el poble,

anar i venir com per casualitat,

parar-me a parlar amb els coneguts,

pregunta’ls-hi per la família i per l’estiu,

i ensenyar a tothom com de passada

la triomfant collita pròpia.

Sopar el bolets a casa

tancar els ulls,

veure’ls a dojo,

dormir plàcidament...

I a l’endemà, tornar a començar.

1 comentari:

Salvia ha dit...

Et falta el final: menjar-se'ls. MMMMM! Què bons.