statcounter

dimecres, 9 de gener del 2008

Poema d'hivern

Passaran a ser record
les matinades blanques,
les branques nues de l'ametller
i la grisor de les vesprades.
*
Quedarà arxivat gener
als plecs durs del fred,
fet alè que entela els vidres
per dibuixar amb el dit un mot.
*
Ens sorprendrà un dia qualsevol
la poncella blanca a un tronc,
una mosca primerenca
o el vol d'un abellerol.
*
I l'hivern serà finit
escurçant-hi cada nit
per estirar la llum del sol.
*
I l'hivern serà finit
amb l'esclat cerimoniós
d'una nova primavera, ja per fi.


*

Reneixen

Reneixen tots els mots,
alguns van en coet
d'altres en patinet
viatgen ràpids o lents
pels caps buits o plens.
*
Volen veure la llum,
volen sortir d'aquell llarg tancament.
*
Seran lletres que tapissen el paper,
faran poms inodors
sense tiges ni flors,
oh!, paraules, mots
que ens expliquen com gira el món
o històries de sirenes,
com s'amaguen els follets,
o perquè ens batega el cor.
*
Reneixen tots els mots.

dilluns, 10 de desembre del 2007

Premi

Aquest blog acaba de rebre un guardó molt preuat:



*
Sé que em toca atorgar-lo a d'altres blogs.
*
"Es tracta de distingir set blocaires que compartisquen idees i opinions, o que simplement mostren el que saben i ho facen d'una forma totalment altruista, generosa i voluntària, sols pel plaer de compartir. És una cadena: cal enviar un correu als nous blocs distingits i aquests, a la vegada, han de continuar la cadena amb set blocs més, i així successivament".
*
Amb gust, ofereixo el premi a:
*
ENHORABONA!
*

diumenge, 2 de desembre del 2007

Sense lluna

No tanques la persiana:
vols que entri la lluna pels vidres del balcó.
Aquesta nit, però
hi ha lluna nova abduïda per la foscor.



Deixa que regnin els estels
a un cel fred de tardor
a punt ja pel solstici d’hivern...

dimecres, 28 de novembre del 2007

El sol al cel

El sol al cel
hi posa llum de dia,
i de nit cada estel
un punt de poesia.

I la lluna ens l'aproxima.

*

dimarts, 27 de novembre del 2007

Volen totes les fulles

Volen totes les fulles,
fan catifa i remolí,
ballen amb la tramuntana,
són ales grogues per fugir.


S’embruta tot el terra,
queden les branques al descobert
transparent roman el cel
quan el vespre instaura el fred.


Ombres i siluetes
emmarquen el blau intens
que llueix al firmament
en aparèixer el primer estel.


dilluns, 26 de novembre del 2007