Ballen tots

S'enteranyina el cel
a aquella hora incerta de la tarda
a ritme del silenci extrem.


Cauen unes gotes amb embranzida
que han pres el primer lloc.


Ara fan una festa els cargols,
treuen el cap, treuen el cos,
mouen antenes fins que és fosc,
ballen sota el xàfec, ballen tots...


I quan sigui negra nit
l'aigua i la terra seran fang
i els cargols fugint patinaran.


Degota encara el cel
fins que a la fi brilla un estel.

Dorm el fred

Dorm el fred,
tot l'estiu descansa
fins que la calor
marxa de vacances.

I quan el fred desperta
arriba l'alternança:
mocador al coll i màniga llarga,
encostipats, mocs al nas,
la revolució dels colors al camp
i molta anyorança.

Fulles en transformació constant,
el roig a algunes branques,
tots els grocs i molts torrats
reben el fred quan se'ns atansa.

Quina harmonia de colors
si la pigmentació de tardor esclata!

Quanta varietat de llums a un cel d'or i plata
quan el sol declina i la nit arreu s'escampa!

*

Tarda de tardor

Tarda de tardor,

llum esquinçada.

La que surt del sol

cap a una terra escarpada.

*

Daura branques i fulles,

pinta els núvols d'aquarel·les,

ens il·lumina els camins

i banya amb colors les pedres.

*

Fa créixer els capvespres

fins que són inusitats espectacles

per a mirades àvides

d'arquitectures paisatgístiques càlides.

*

Sense estridències

Sense estridències
ni colors espectaculars.


Coberts per la pinassa,
amb el barret dissimulat
i el peu quasi soterrat
van creixent els ceps.


Com taps de cava.
Camuflats, aromàtics,
carn compacta, densa i blanca;
regal del bosc a la nostra taula.

El cel d'aquest matí

Coixí flonjo espès i gris
és el cel d'aquest matí.

Sortir al carrer amb el temor
de veure-ho tot en blanc i negre,
amb la por ficada al cos
per l'absència dels colors,
en aquell estat de trànsit
d'abans de la tempesta.

Els ions carregats,
les preocupacions al cap
i un futur incert, obscur i fred,
antesala del pervindre...

Blaus sobre verd

Al vidre que fa de mirall

Elegància natural
al vidre que fa de mirall.
Elegància majestuosa
de la tribuna principal.

Refugi de les ventades,
aixopluc tardoral.
Joc d'imatges que ens enganyen,
cases que es miren simultànias al davant.



*