statcounter

dilluns, 9 de març del 2009

Llum majestuosa

Llum majestuosa,
elegant i sumptuosa
que ens fa estrenar un matí
poderós i carregat d'energia.

Resplendeix i simula que és el mar
un cofre embolcallat de cel·lofana
que ens regala la natura perque sí,
entre boires costaneres destinades a fugir.

I lluirà aviat el sol dominant
a un cel blau inimitable,
que tan sols en Sorolla copsaria.
I quan sigui l'hora del migdia,
vindrà el gat al jardí
a fer-nos a les flors i a mi companyia.
I amb la tarda arribarà la mandra
que m'esterracarà al sofà
fins que la pluja de mitja tarda
acompassada em desperti.
I simularem que ha arribat la primavera,
que l'esclat de la natura és imminent
i clausurarà la foscor grisa del hivern.




dissabte, 7 de març del 2009

Estrenar ordinador

Nou teclat,


nova pantalla:


estrenar ordinador,


quina excel·lent troballa!




Escriure sobre tecles de plata,


admirar la brillantor


d'una glamurosa carcassa.




Esperança d'omplir-te el cor


amb frapands abundors,


oh!, portàtil encissador.
















divendres, 6 de març del 2009

Mitja lluna

Mitja lluna
a mitja tarda,
al bell mig del blau cel,
i al mig del cor d'aquest vers.
Ha sortit
per esperar la nit
i rebre ufana els estels.
Ha sortit discreta i blanca
i es vestirà amb la foscor de gala.

dijous, 5 de març del 2009

El vent de març

Tot s'ho emporta pel davant

el vent que bufa al mes de març.



Els pètals dels arbres en flor,

les puces- saltimbanquis del gos,

el desig de l'aligot d'emprendre el vol,

les espurnes de qualsevol foc, el foc,

i als carrers i a les places, la pols.



La neu, la sorra, la terra, la roba, els mots,

els sostres, els arbres, les cases, els cors,

globus, papers, pancartes, núvols i avions,

perruques, bufandes, barrets, mitjons,

cartells, anuncis, totxanes, mapes del món,

llibretes, fantasmes, onades, vaixells,

les pluges, tempestes i el fred del hivern.








Crear nous poemes

Amor, mar i paisatge
són paraules molt freqüents
a la classe de llenguatge
i a la vida de la gent.

Podem jugar amb els mots,
estirar-los i dansar
per crear-ne nous poemes
a les aules del nostre món.

Hem vist un bell paisatge
dominat pel mar salat
que enamora les sirenes
i els pirates del passat.



Ens ronda l'hivern

Solemne,
explícitament matinera la llum;
el vent, anunciat.

Real el fred
que semblava caducat.

Núvols de pas
que s'emporten pluja enllà.

Encara ens ronda l'hivern
per pintar de blanc els cims,
cremar les restes de llenya
i lluir jaquetes, xals i abrics.

dimecres, 4 de març del 2009

Tènue és la pluja

Tènue és la pluja i constant
que abrillanta llambordes
i llisca per sobre l'asfalt,

demana obertura de paraigües
per omplir els carrers d'anonimat.

Aïllament fantasmal,
transit humà sense ombres,
a corre-cuita, d'aquí cap allà,
sembla que tothom sap
cap a on ha d'anar.


Esquitxades, cel brut
amb núvols blanc tèrbol.
Tinc, tenim set de llum.
I quan es faci fosc,
semàfors i rètols
seran fonts de raigs.
I grinyolarà el transit rodat
per damunt del silenci
que una nit plujosa ha instaurat.