Tènue és la pluja i constant
que abrillanta llambordes
i llisca per sobre l'asfalt,
demana obertura de paraigües
per omplir els carrers d'anonimat.
Aïllament fantasmal,
transit humà sense ombres,
a corre-cuita, d'aquí cap allà,
sembla que tothom sap
cap a on ha d'anar.
Esquitxades, cel brut
amb núvols blanc tèrbol.
Tinc, tenim set de llum.
I quan es faci fosc,
semàfors i rètols
seran fonts de raigs.
I grinyolarà el transit rodat
per damunt del silenci
que una nit plujosa ha instaurat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada