statcounter

divendres, 8 de maig del 2009

Avui al cel


Hi ha un tel blanc avui al cel
que eclipsa el blau de sempre.
No hi ha núvols de tempesta
ni un capa espesa de grisor.


És un mareig de la mirada,
un desfici a tot el cos,
una broma pesada del rei sol
amb regal de xafogor incorporada.


Hi ha un tel blanc avui al cel
que eclipsa el blau de sempre.
I els colors plens de matisos
es reserven pels dies brillants.



dijous, 7 de maig del 2009

I arribarà l'albada

Foto: albada a Madagascar




...I arribarà l'albada

amb el primer raig de sol
per aixecar les boires
i pintar de llum el món.


Hores d'or,
mirades clares
farcides de sons
als nostres mapes.


***


La foscor ha reeixit

S'ha fet de nit.
La foscor ha reeixit
quan arriba el torn dels somnis.

Cal rentar-se bé les dents,
i posar-se amb rapidesa el pijama
per entrar feliç al llit
dient adéu a un dia que s'acaba.

I esperar que la lluna
regni al cel
i entri feta llum per la finestra
per bressolar-nos la son
amb l'harmonia de l'univers
i la dolçor nocturna més excelsa.



Bany de tinta

Ha caigut un bany de tinta
sobre el blanc del meu paper,
un to atzabeja l'ha cobert.

Ofega el negre les lletres
i elimina tot el text.

I ara escric a la memòria
el poema vers a vers,
així el recito i tu el sents.



***

dimecres, 6 de maig del 2009

Enyoro

Com enyoro el perfum de l'estepa,
el verd dels prats,
la frescor de les muntanyes
i la brisa oberta que carrega tempestes!


Enyoro llegir vora mar,
pujar a una ermita
i divisar des d'allà el món,
contemplar el capvespre
i remugar per l'herba
mirant de nit les constel·lacions.


Enyoro la salabror
d'aquell bany d'albada
sota una llum de plata
que daurarà a migdia el sol.

Enyoro les vacances
que l'estiu ens ofereix.
Enyoro prescindir d'horaris,
capgirar costums,
recrear les esperances
de cercar llunyans tresors.

Enyoro veure el viatge dels núvols,
i tots els blaus d'un sol dia
al vital somni estival.


Enyoro.


Les paraules

Tenen pressa les paraules,
fan l'impossible per reeixir.

Suren al fangueig -glop, glop-
de lletres, signes, sons i mots
al disc dur dels llenguatges,
aquell tresor que no té fons.

Suren i surten,
leviten i criden
i cerquen còmplices
que suren i surten
i leviten i criden
al mateix fangueig.

I s'acoplen, es coloquen,
eficients defineixen els conceptes,
expliquen sentiments,
rememoren coincidències
i viuen als epitafis per sempre més.




dimarts, 5 de maig del 2009

Tinc un roser






Tinc un roser ple de poncelles
que va florir el mes d'abril;
li van sortint un munt de roses
per lluir un roig intens al meu jardí.

Tot l'aroma es concentra
als mil pètals que han florit,
els veïns tindran enveja
en veure el que jo us dic.

Ningú no podrà tallar les flors,
que les punxes les defensen.
Ningú no podrà oblidar l'olor,
que és solemne el seu record.

I per sempre romandrà
una imatge perdurable
d'un roser diminut i delicat
que regna a casa al mes de maig.


***