statcounter

dijous, 8 d’octubre del 2009

Núvols a capes


Núvols a capes,
gris, blau i blanc,
i a sobre del mar
tots els rosats.

Són jocs dels raigs,
són matins normals,
són la millor excusa
per mirar a dalt.

I veure un cel
emocionant,
ple de matisos
i llums canviants.

La natura viva
ens va envoltant,
cal mirar-la sempre,

tenirla a mà
i fer-li un poema
per recitar.



dimecres, 7 d’octubre del 2009

És la tardor





És la tardor estació taronja.


Taronja de taronges,
de caquis i mandarines,
de moniatos i carbasses,
de tertúlies i alegries,
de lluna gran
i vinyes adormides.

De fulles mortes.
De nits llargues vora el foc,
taronja de magrana esberlada
i del sol que fuig a mitja tarda.

De gita de bruixa
de cirereta d'arboç que ja madura.
De pinetell, d'ou de reig,
de camagrocs i rovellons al cistell.
De remenat amb dos rovells,
de sobretaula al Montseny
endevinant, rere els vidres,
un bosc de castanyers.

Taronja d'una tarta-tatin de figues
amb moscatell de la Marina en copa fina,
de formatge amb confitura espesa de codony,
taronja de l'hora incerta d'entrellums,
de la saviesa amb certidumbre i dubtes,
taronja de barreja.

Una pinzelada vermella
i quatre groguenques.
Taronja.



***

Ets la vida

Habites la primera llum de l'alba,
el vent que s'endú la primera fulla,
habites l'amanita més verinosa,
habites el cor d'una tardor mandrosa.

Hi vius. Pintant de carbassa els vespres,
de vi novell les estovalles blanques,
de gris rata els núvols que ens amenacen,
de rosa suau el camí i les esperances.

Ets sol,
ets bosc,
estel i lluna.
Ets aroma i granet de móra.
Ets pollastre amb rovellons.
Ets la vida al teu entorn.
Te la regalen les mirades i els mots.
Ets tot.

***

dimarts, 6 d’octubre del 2009

He trepitjat

He trepitjat terres humides,
fang que et xucla el pas,
terres sorrenques,
estepes altes,
prats d'abundor,
selves tupides
i sabanes d'or.

Terrenys erms,
velles vinyes,
solcs de collites,
pedres i roques,
dunes de llum,
camins feréstecs,
boscos ben bruts,
asfalts de tots els grisos,
cims nevats...

Volcans,
granit,
basalt,
glaceres,
temples
i monestirs,
palaus antics,
castells reials,
fronteres,
platges
i zones monumentals.

Fulles seques,
brossa i fems,
carbó i llenya,
molsa, pinassa,
mausoleus,
ruïnes
i cases grans.

Amb bones soles,
barret al cap
i la mirada oberta
cap a un món que està d'oferta.

Res es fa estrany
quan t'interesses
sense prejudicis
ni esquemes fets
amb l'afany
d'aprendre
i comprendre
gaudint dels cels,
solcant els mars,
sentint el vent...


***

Compartint espai i temps






Sol de llum daurada
-fa el ronso i no acaba de marxar-,
i lluna plena sobirana
-ha sortit, és ufana esfera blanca-
superposen simultànea presència
a aquest immens cel.

El sol, cap a l'oest
i la lluna és a l'est.

Dues llums: una càlida,
l'altra freda...




***

Vaig trobar una vaca



Anant a buscar bolets
per una pineda de la Cerdanya,
passava per aquest idíl·lic indret
i em vaig trobar de cara una vaca.

Ella hi anava pasturant
i jo escombrant el terra amb l'esguard;
ens miràren, i vam continuar
cada una, com si res, en un llarguíssim instant.

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Rosat al cel


Foto: la serralada del Cadí des de Músser (Cerdanya)


Rosat al cel i als cims,

capvespre tènue de calma i llum difusa
que aviat ens farà només contemplar la lluna.

Serà record la serralada
i cada bosc un lloc fosc;
tan sols el cel tindrà entitat
per enfocar nostra mirada.