Quan la Terra és geologia

> Quan la Terra és gelogia
> i el sol la il.lumina,
> quan la curiositat et mina
> i les petjades són d'immediat
> esborrades pel vent sobtat...
>
> Quan la Terra és geologia
> i el passeig una lliçó,
> busco entre la sorra les no platges,
> als volcans els no focs,
> al vocabulari els mots
> i a la vida, l'alegria,
> que sola ja ve la mort.
>
>

L'hotel Old-oassis, a primera hora

Palmeral

>
>
>
>
>

> Matinar i veure com surt el sol,
> circular, previ vist i plau de l'autoritat, per l'asfalt deteriorat,
> per roderes insinuades,
> creant espais al propi espai,
sent sorra i vent i llum i horitzó,
esborrant ahirs,
bramant sospirs,
solcant els cels diürns
fins arribar als verds del palmeral
i tornar a ser caminants humans.

Esquelet d'un avió de la segona guerra mundial

Grocs, blaus

Nit prematura, tarda d'hivern

Amb el sol encara a les pupil.les,
la sorra fina entre el cabell
i el cel blau marí de terra endins
lluint bellesa amb tots llurs estels...
Absent encara la lluna,
l'olor d'alfàbrega nocturna és present.
I el fum,
i el caliu del tronc vell que crema,
i el cant solemne del muecín
em transporten dins del temps...

És la nit prematura,
és una tarda d'hivern.

Un tros d'aquest desert o les dunes sota el blau