dimarts, 25 d’octubre de 2005

Camagroc, camagrocs


La teva perspectiva inferior
em delata ta presència,
veig quan pujo sender amunt per la pineda
que sembles un bolet de passarel·la,
que vesteixes el teu peu amb groc del sol,
que creixes esvelt per sobre de l’herba,
que la molsa comparteix amb tu la terra...


I, ironies del nostre bosc,
et camufles de seguida
com si fossis una fulla o una pinya,
dissimulant sota un barret cobert de fosc,
acompanyant a tots els altres camagrocs.




1 comentari:

Ulasan Asuransi ha dit...

Love Arts. Like this.