Fruir d’un cop de vent
quan la tardor es fa omnipresent.
Saltar pels tolls de fang,
passejar un cistell molt gran
per omplir-lo de bolets,
contemplar el cel fins el tard
per fugir de les tempestes...
Fer del bosc nostre palau,
cantar i ballar amb les teranyines,
trepitjar amb delí la molsa,
sentir el vol d’un trencapinyes.
2 comentaris:
Super, super xulo.
M'encanten aquests últims poemes "per a dormir". Eres un pou d'imaginació.
Moltes besadetes
Salvia
Publica un comentari a l'entrada