dimarts, 6 de novembre de 2007

La somnolència

La somnolència és la reina
d'un temps fet de tardor,
tenyit cada vesprada per la pena
d'acomiadar la llum del sol.

Els colors devenen tristos,
oblidem l'estiu de cop
i entrem a viure hores
marcades per la foscor.

Els boscos es perfumen
amb la flaire d'humitat
i les vinyes maquillen
els pàmpols troquel·lats.

Vermells cremats i taronges
batallen per dominar
la natura endormiscada
que rebrà aviat gelades.

I badallem amb l'angúnia a l'alè
i el temps mandròs a les butxaques
mentre el vent aixeca al carrer
remolins de fulles seques.

No sabrem fins l'any que ve
si viurem el suficient
per comprobar el nivell de fred
que ens durà a la pell aquest hivern.

Repetim cada temporada
els comentaris estacionals
com si fos novetat inesperada
el canvi que el clima ens depara.



Intentem dissimular
la somnolència que ens ataca
obrint els ulls sense parpellejar
com titelles mileuristes del quotidià.