dimecres, 1 d’abril de 2009

Cau del cel


Cau del cel
sota la llum més apagada
malgrat fer estona de l'albada.

Cau constant,
cau amb ritme
a les teulades,
cau al cap
cada gota
amb esquitxada.

I llisca tota l'aigua,
llisca entusiamada,
fa remolins,
rutes corbades
i saltirons amb la baixada.

S'han reunit
gotes i esquitxades
per ser corrents
esbojarrades
amb miralls que el cel d'abril
cerca presumit
a les nostres contrades.



***