statcounter

dimarts, 14 d’abril de 2009

Relleu


Arestes, angles, corbes
d'un relleu canviant
que mou les seves formes
a caprici del vent jugant.

6 comentaris:

Esmeralda ha dit...

Benvinguda Isabel!
Sempre que veig una foto del desert no puc evitar recordar-me de la meva terra.

Et deixo una estrofa del meu estimat professor i amic: Jose Antonio Labordeta amb la que m'identifico.

Somos
igual que nuestra tierra
suaves como la arcilla
duros del roquedal.

Sempre és reconfortant llegir els teus poemes.

poesiaula ha dit...

Polvo, niebla, viento y sol
y donde hay agua, una huerta...

Esmeralda ha dit...

Regresaré a la casa,
la casa de mi padre,
abriré la ventana
y que la limpie el aire.

A veure si resulta que compartim TERRA.

Que descansis.

poesiaula ha dit...

Sí, compartim Terra: som del mateix Planeta...
També compartim Labordeta.

I no, no soc d'Aragó.

- assumpta - ha dit...

Preciós haikú i preciosa fotografia!

poesiaula ha dit...

Gràcies Assumpta.