Com els farallons que s'alcen
a Capri, vora la costa al mar blau.
Com les espadanyes castellanes
on nien les cigonyes quan arriben.
Com el sol que juga amb la boira
un dia indecís aquí del mes d'abril.
Així, les paraules són i juguen
a bastir els poemes més subtils.
I si ens en adonem,
tot succeeix irreversiblement.
Tot.
a Capri, vora la costa al mar blau.
Com les espadanyes castellanes
on nien les cigonyes quan arriben.
Com el sol que juga amb la boira
un dia indecís aquí del mes d'abril.
Així, les paraules són i juguen
a bastir els poemes més subtils.
I si ens en adonem,
tot succeeix irreversiblement.
Tot.
3 comentaris:
Si vols passar per casa meva, hi trobaràs un cafè... i un regalet !
;)
tot succeeix, malgrat nosaltres mateixos
Gràcies Assumpta. Què bé!
Jesús, afortunadament! El què ens cal és copsar les meravelles i solcar-hi...
Publica un comentari a l'entrada