dissabte, 18 d’abril de 2009

Tot

Com els farallons que s'alcen
a Capri, vora la costa al mar blau.

Com les espadanyes castellanes
on nien les cigonyes quan arriben.

Com el sol que juga amb la boira
un dia indecís aquí del mes d'abril.

Així, les paraules són i juguen
a bastir els poemes més subtils.

I si ens en adonem,
tot succeeix irreversiblement.

Tot.

3 comentaris:

- assumpta - ha dit...

Si vols passar per casa meva, hi trobaràs un cafè... i un regalet !
;)

Jesús M. Tibau ha dit...

tot succeeix, malgrat nosaltres mateixos

poesiaula ha dit...

Gràcies Assumpta. Què bé!

Jesús, afortunadament! El què ens cal és copsar les meravelles i solcar-hi...