dissabte, 2 de maig de 2009

Gat privilegiat


(Poema dedicat al Xat)




Sóc un gos maldestre i pataner
que passeja pels carrers
i quan passo i veig en Xat
que escolta música i poemes,
crec que és un gat empolainat
pentinat per l'elegància.

He mirat aquesta terra,
i sé que és en Xat
un gat privilegiat.
He mirat aquesta terra.

2 comentaris:

Montse/Arare ha dit...

Huston, tenim un problema! El Xat i la Taca volen vanir a viure amb tu.
Quan te'ls porto?
:))

poesiaula ha dit...

Ah... quan vulguin que vinguin, que vinguin i que el Xat i la Taca aprenguin a posar rentadores, fer canelons i brunyir els metalls...