statcounter

dissabte, 18 de juliol del 2009

La pols de la sega


Foto: la lluna
(aquesta foto no és meva)



La pols de la sega,
l'olor d'aviram,
al cel neix un flam.

És la lluna plena,
d'estius enrere
al sostre de vidre
que la nit va desant.

I ens retorna, de tant en tant,
com el gust dels tramussos,
com l'all refregat al pa torrat.




***

3 comentaris:

assumpta ha dit...

;)

Isabel Barriel ha dit...

Assumpta, t'ha deixat sense paraules?

assumpta ha dit...

Doncs, sí!
Una lluna tan llunyana, amb un poema tan proper!