S'aglutinen les imatges,
queden immobilitzades
a la pantalla del cervell.
És l'enyor de les vacances,
és el record del que va ser,
És l'enyor de les vacances,
és el record del que va ser,
és un somni caducat,
és l'ahir, és ja mai més.
Com els raigs més fugissers
dels capvespres de setembre,
minven ara intensitat i temps.
Es dilueixen les imatges,
s'ofeguen lentament
en el pou fred del no res.
***
***
2 comentaris:
no em diguis que vas ser a Lloret i no em vas dir res, mala amiga!
quan no estic al Tibet, vaig a Lloret...
Però clar, com que tu te'n vas a navegarrrrrrrrr
Publica un comentari a l'entrada