statcounter

divendres, 11 de setembre de 2009

Nou poema per començar el curs

Quan la platja ja és regne de solitud
i el raïm daurat omple les vinyes.

Quan arriba a la fi l'estiu

i maduren al camp nous, ametlles i figues.

Quan el bosc ens promet collita

i la terra li demana a crits al cel la pluja.

Quan les vacances s'arxiven

i el calendari t'estampa a dins del temps,
has de començar el curs a escola
per omplir de lletres les llibretes,
de veus els passadissos i les aules,
de lectures els nous llibres,
de llum amb pampallugues l'immediat,
d'interrogants la vida,
de deures les tardes
i de futurs possibles el teu propi esdevenir.



3 comentaris:

Montse/Arare ha dit...

No t'agradava més, quan eres alumna, aquest començar el curs, folrant els llibres, escrivint amb bona lletra - fins a mitjans de novembre, més o menys - estudiant cada dia - a final de curs- fent fileres per entrar i sortir de classe...xerrant pels descosits amb els companys i companyes - i per tant, passant-te mitja classe de cra a la paret per "xarlatana"-... quins temps!

molt maco, el poema, IBM!

Montse/Arare ha dit...

Fe de "rates":

cra= CARA

aixxxxxxx

poesiaula ha dit...

hihihihi! eres tu la que es passava el curs de cara a la paret...!
Els nens i nenes d'ara sí que tenen sort: tot el dia al lavabo rentant-se les mans i amb totes les butxaques plenes de kleenex per netejar-se els mocs. I les "senyus" passant l'escotxbrite i la baieta pels llapis i les safates dels colors...