diumenge, 8 de novembre de 2009

Mandra de la nit

Entren els raigs del sol
es llencen obliquant;
angulació a la deriva,
segell de tardor esquisida.

Mandra de la nit
que a diari matines:
veus al cel tels de fred
a tocar de la vida.
I ens aixeques i ens treus,
vestits de carxofa,
com vectors, a fora.






8 comentaris:

Clidice ha dit...

m'encanta! tot ell!

poesiaula ha dit...

què bé, Clídice!

jordicirach ha dit...

Està molt bé que de ven petits es doni a conèixer el món de la literatura amb la formulació de poemes.

Felicitats pel blog, espero que el meu també t'interessi.

L'imperdible de ℓ'Àηimα

poesiaula ha dit...

Moltes gràcies, Jordi. Visitaré el teu blog!

Isabel

Toni Bra ha dit...

Clar que si ,per a mi un honor.El poema ple de suavitat i multitud de sugerencies.

poesiaula ha dit...

Gràcies Toni!

Arare ha dit...

vestits de carxofa!

:)))

poesiaula ha dit...

surt a fora i mira't, Arare