Entren els raigs del sol
es llencen obliquant;
angulació a la deriva,
segell de tardor esquisida.
Mandra de la nit
que a diari matines:
veus al cel tels de fred
a tocar de la vida.
I ens aixeques i ens treus,
vestits de carxofa,
com vectors, a fora.
Fa 16 hores
8 comentaris:
m'encanta! tot ell!
què bé, Clídice!
Està molt bé que de ven petits es doni a conèixer el món de la literatura amb la formulació de poemes.
Felicitats pel blog, espero que el meu també t'interessi.
L'imperdible de ℓ'Àηimα
Moltes gràcies, Jordi. Visitaré el teu blog!
Isabel
Clar que si ,per a mi un honor.El poema ple de suavitat i multitud de sugerencies.
Gràcies Toni!
vestits de carxofa!
:)))
surt a fora i mira't, Arare
Publica un comentari