dilluns, 23 de novembre de 2009

Temps de mandarines

Temps de mandarines,

d'anar a recollir olives,

d'esperar el sol brillant,

el temps de tancar finestres

i obrir cortines de bat a bat.



Els vespres sobre el mar

són aiguades reflectants,

exposicions de mitja tarda

antesales d'hores noctàmbules,

d'hores fosques sense far.



I els dies fan arcades

de llum escasa amb escarafalls,

que la natura ja es procura

descans solemne temporal.


Temps de mandarines,

temps de mandra i de badalls...


5 comentaris:

Clidice ha dit...

quan faci una mica més de fred, encendré la llar i mentre menjo mandarines hi llençaré les pells, tota la casa en farà olor :) m'hi has fet pensar :)

poesiaula ha dit...

mmmmmm, què bé! jo he de llençar les pells de les mandarines a les escombreries i tota la casa fa olor de migdia escolar...

Arare ha dit...

per què les mandarines i les taronges ens recorden l'olor escolar?

poesiaula ha dit...

serà que la seva temporada alta coincideix amb el curs?

Anònim ha dit...

celgene january statute hardly float poages durban virtue videotaped identifiable scalability
masimundus semikonecolori