dimecres, 16 de desembre de 2009

Carta a Blogaire Invisible

Blogaire Invisible 2009

A qualsevol dels tres blogs
que trobareu a continuació
s'explica això
del Blogaire Invisible
amb acurada perfecció:
Malerudeveure't
Anna Tarambana
Alepsi





El secret ens uneix
amb vincles de mutu interès.

Ara us declaro
que tinc joies i diamants,
diners guardats al banc
i un cotxe flamant (poder no tant...)

Un habitacle amb tele
plena d'imatges d'ofensiva intensitat,
i uns dies de vacances
amb bitllets per volar cap a la immensitat.

Aliments i begudes,
i roba de quan la vaig comprar.
Tinc quasi de tot
el que hom pot desitjar.

Ja podeu, doncs, començar a descartar
els articles de luxe que a dalt he esmentat
i també els que us he anat detallant
i que tinc quotidianament a l'abast.

Ara us explicaré coses que se'm posen bé:
anar a cercar bolets
i trobar-ne sempre més,
ensumar olors del camp,
sentir la saviesa dels mots,
mirar l'horitzó amb ulleres de sol,
sortir al vespre com qui va a lluir el gos,
admirar els filòsofs que parlen idiomes,
escriure sobre paper blanc setinat
amb boli negre de punta fina fent la lletra petita,
tastar els formatges de Radiquero
amb vi de la conca del Vero,
ignorar els berlusconis del
mundo entero,
llençar catedrals als aznars
i cantar malament
un bolero...
I moltes coses més,
com fer ikebana japonès
o llegir el diari al revés.


Més clar, l'aigua.