Fantasma alat
amorf, buit i gelat
que aclapara voluntats
i s'arreplega
refusant el teu esguard,
amarant crostes
de feixugues nafres
que el temps no guarirà...
Hivern eixut,
de cels sòlids i/o sòrdids,
gris corcat
i silencis que tallen el futur
en làmines de formes impossibles.
per estavellar-s'hi en cruels intents d'harmonies.
***
amorf, buit i gelat
que aclapara voluntats
i s'arreplega
refusant el teu esguard,
amarant crostes
de feixugues nafres
que el temps no guarirà...
Hivern eixut,
de cels sòlids i/o sòrdids,
gris corcat
i silencis que tallen el futur
en làmines de formes impossibles.
per estavellar-s'hi en cruels intents d'harmonies.
***
3 comentaris:
Si els nubols grissos del cel els corca el sol llavors..
que fort, IBM, això de silencis que tallen el futur en làmines de formes impossibles (gairebé m'ho puc imaginar)
esborra un xic la dessolació, Striper...
Arare, m'he passat, ja ho veig... (de tant en tant hem de fer una concessió al costat fosc de la realitat, a la banda amarga de la vida; els contrastos fan destacar aspectes que sovint no valorem prou) (ja m'he tornat a passar!)
Publica un comentari a l'entrada