divendres, 8 de gener de 2010

Omplir el món de poesia

Podem omplir el món de poesia,
podem sortir de la monotonia
i gaudir del ball del mots a una cançó.
Podem parlar del matís d'un núvol,
del vent més fred que ens empeny el pas,
d'aquella llum tendre que a l'alba
ens pinta amb raigs un dia nou.
h
Podem escriure rimada una historieta,
o explicar mil i una il·lusió,
podem somiar estant desperts
i anar vivint fent equil·libris entre cantarelles i remors.
b
I buscar-nos rapsodes
que posin veus càlides amb so harmoniós
a les paraules estampades
als papers i a les pantalles de l'ordinador.
m
***

6 comentaris:

Striper ha dit...

La veu calida de un rapsoda donan vida als sentiments de un poema es un dels millors petits o grans plaers.

Arare ha dit...

El dia que vulguis et "canto" els teus poemes :)

ep! vull dir te'ls recito, eh? ara no et pensis que els he posat música, que no és la qúestió...

Bon i fred dia!

poesiaula ha dit...

Striper, sí, tens raó, molta raó...
Arare, quedes contractada!

Carme ha dit...

Doncs això és el que tu fas... omplir el món de poesia.

I sí, sempre s'hauria de llegir en veu alta la poesia.

Elvira FR ha dit...

Boniques paraules!

poesiaula ha dit...

Carme, jo faig el que puc... de fet la poesia bressola el món, encara que no sempre ens n'adonem.
I sí, sempre en veu alta, que hem de sentir la música de les paraules i l'harmonia dels silencis i les pauses, i les inflexions.

Elvira, celebro que t'agradin i que t'arribin.