Escapisme

Quan voleien els mots

i cada lletra t'aclapara,

se t'enganxa a un dit

i es baralla per aparèixer en pantalla.

Quan a la finestra tot és gatzara

i pugna cada imatge per ser panorama,

quan somies que vas a la muntanya

i l'asfalt cap a la ruralitat et dispara.

Quan tu ets un element rar a la maranya quotidiana

i el dia nou t'aixeca d'un matalàs aliè fet de matèria estranya,

quan el més prosaïc deriva a diminutiu

i el iogurt natural sap a llimona...

Quan succeeix alguna d'aquestes coses poemades

és que tens ganes boges d'apretar a córrer

i de pinzellar camins entre boscos a la carrera

amb raigs de sol pintant amb llum la més diminuta pedra.

...