statcounter

dimarts, 26 de gener de 2010

Temps

Llisquen els dies per l'any,
llisca l'any pel calendari
i hi arribarà al desembre ja vell
per empènyer el que ha de nèixer.


És convenció la mesura del temps,
i llurs noms, herències d'altres èpoques.
Ens articula eixos vitals i ritmes,
ens duu tendències de novíssimes temporades.

Estimula il·lusions,
obre el temps les portes blaves
perquè entri amb solvència a casa el futur.


Diposita el passat
als arxius tallats per la memòria.
i engega al cor mil esdevenirs.


Flirteja amb el present,
l'enlenteix o l'accelera
amb independencia d'horaris i graelles.


Tenyeix el temps
el color del cel,
tenyeix les temples,
ens fa navegar per aigües sense estrenar,
et fa llençat, sublim o covard
et fa solcar, a voltes, pels núvols de la solemnitat.


I al final, posa la mort
al teu camí l'avís fatal,
al meu camí punt i apart.




2 comentaris:

Striper ha dit...

L'avis fatal i tant fatal.

poesiaula ha dit...

A tots i a totes; cal recordar-ho.