dimarts, 9 de febrer de 2010

Abasta la pluja

Abasta la pluja tots els silencis
i transforma les gotes en sons.

Quan esquitxen,
quan cauen,
quan repiquen contra els vidres
o mullen els cartrons que t'emboliquen el cos
i tota l'aigua t'anega el cor.

3 comentaris:

Carme ha dit...

Realment trist i arriba al cor, també.

Clidice ha dit...

força dur, la veritat.

poesiaula ha dit...

Carme, sí, trist. Però és el què és...

Clídice, tens raó.
Intentaré deixar fluir l'optimisme i escriure'n un altre en que la pluja sigui font d'alegria.


Isabel