statcounter

dimarts, 9 de febrer del 2010

Seran tresors

Concentra cada gota
un feix de llum.
Engoleixen lluna i sol.
Brillen, i totes juntes
basteixen el futur.

A les plantes,
als camps, al tros,
al jardí i a les flors.

Als fruits,
carn i pell
tot lluentor.

Són,
seran les gotes
grans tresors.

4 comentaris:

Clidice ha dit...

tan l'una com l'altra expressen la realitat de la vida :)

Isabel Barriel ha dit...

dues cares de la moneda...

Carme Rosanas ha dit...

Omple de pluja
aquest silenci
d'avui matí.
Llueixen gotes
sota la branca
com penjollets
inermitents.
Quan una cau,
una s'espera
una altra neix.

Isabel Barriel ha dit...

Carme, la pluja d'avui ens necessita! m'agrada del teu poema...