Volar sense ales
ballar amb el vent,
pujar a un globus i viure
a expenses del temps.
h
Descriure el món
com una gran maqueta,
camins i boscos integrats
a un paisatge d'aqüarel·la.
h
Anar amunt, amunt.
n
Sentir que ets globus per l'aire,
que el sol et regala llum,
que els núvols t'acompanyen
i que el terra t'acollirà a tu.
h
mmm
*************
5 comentaris:
Un bon viatget, amunt, amunt... preciós.
Ho suposo, Carme. Parlo per referències...
és una assignatura pendent, però no sé si la duré a terme... l'últim cop que vaig pujar a l'atalaia del Tibidabo per poc m'agafa un col·lapse!
... ànims Arare, ha de ser uai separa-se del terra i volar i volar... (sense morir-se, clar)
Si, probablement per la qual cosa es
Publica un comentari a l'entrada