statcounter

divendres, 5 de febrer de 2010

Anar amunt, amunt


Volar sense ales
ballar amb el vent,
pujar a un globus i viure
a expenses del temps.
h
Descriure el món
com una gran maqueta,
camins i boscos integrats
a un paisatge d'aqüarel·la.
h
Anar amunt, amunt.
n
Sentir que ets globus per l'aire,
que el sol et regala llum,
que els núvols t'acompanyen
i que el terra t'acollirà a tu.
h
mmm
*************

5 comentaris:

Carme ha dit...

Un bon viatget, amunt, amunt... preciós.

poesiaula ha dit...

Ho suposo, Carme. Parlo per referències...

Arare ha dit...

és una assignatura pendent, però no sé si la duré a terme... l'últim cop que vaig pujar a l'atalaia del Tibidabo per poc m'agafa un col·lapse!

poesiaula ha dit...

... ànims Arare, ha de ser uai separa-se del terra i volar i volar... (sense morir-se, clar)

Anònim ha dit...

Si, probablement per la qual cosa es