Ens sobrevolen els mots,
són ales que generen idees,
desplacen o mouen de cop
expectatives i premonicions;
deriven al pou del no res
esperances, desitjos i estocs.
Esdevenen silencis,
escombren remors...
Se'ls emporta el vent
o es queden per ser referents.
Romanen o no al ball
del poema escrit,
entren pel vers
-aquella coreografia que amb la fantasia
i l'estructura sagaç el llenguatge
ens regala-, i ragen harmonia, rima i poesia.
4 comentaris:
les paraules formant un vòrtex al nostre voltant :)
entren pel vers... quina imatge més bonica!
sí, Clídice, i ens arrosseguen a uns girs sensacionals...
Arare, entren els mots pel vers i surten composicions poètiques; entren pels prospectes i surten dubtes. Entren per les novel·les, i surten móns fascinants...
Publica un comentari a l'entrada