Torna a sortir el sol,
reixeix cada color
sota un cel blau de debò.
n
Boires, trons i nevades,
cops de vent a les vesprades
són novetats ja historiades.
j
La immediatesa del bon temps
que se'ns enfila pels vidres,
aquesta bonança que ens acull
quan sortim a viure pels carrers,
l'alegria que se'n deriva
d'endevinar que la primavera aviat serà viva,
copsar el taronja contumaç
de la primera strelitzia,
o els roses infinits
que ens regala l'ametller...
k
Sentir-te ocell de pas
o abella aixoplugada.
Veure, viure i ser natura
o poeta entre el mot i la pintura.
***
4 comentaris:
Realment una foto i unes flors precioses.
coses de la natura...
Està força bé això "d'entre el mot i la pintura". Bon lloc per viure.
Sí, Olga, un bon lloc per viure.
Un paradís, de fet. Un paradís de porta molt petita...
Publica un comentari a l'entrada