dissabte, 10 d’abril de 2010

Existències








Existències dependents,
existències orquestrades,
pedra a un pont de Isfahan,
gota d'aigua regant rosers
als jardins de les tombes a Shiraz.

Un raig que il·lumina un vespre a Palmira,
la neu intensa del gener al Gran Canal,
polseguera constant a les pistes de Burkina
o el luxe antic que ja no hi és a Tombuctú.

Seguim fils que a les esferes es rebreguen,
que comuniquen mons fets de multiplicitat.
Aires d'albada un abril que sembla maig,
lleugereses que edifiquen il·limitats bancs
de capital efímer i invisibles lladres a l'aguait...

Fràgils són les possessions
i volàtils les imatges;
sols mantenim els records
mentre així ho disposi la sàvia i capritxosa memòria,
administradora de flaixos i movioles d'impressions.

Existències orquestrades,

existències dependents.




2 comentaris:

Pilar ha dit...

Avui, he plorat llegint-te i al final he somrigut.

poesiaula ha dit...

Pilar, és la vida!