Foto: vinyes i oliveres, paisatge de la Provence (França)
Hi ha a la vinya poesia;
quan els ceps són mig adormits
i reben fred i plugim,
quan queden dos o tres sarments,
quan els rosers busquen estels
i quan les mans de pell bruna
veremen fins el capvespre
el primer dia de setembre.
Hi ha a la vinya poesia,
hi ha un vers per cada dia,
hi ha poemes a dins gestant…
Als circells i als pàmpols i al soc.
I al fruit viu de sota el sol.
4 comentaris:
i la premsa sense pressa va rajant, vers a vers, un most jove de paisatges mediterranis.
i que sigui per molt temps!
El meu entorn és ple de la poesia que parles avui. M'agrada molt passejar-m'hi.
tens molta sort, Pilar
Publica un comentari a l'entrada