Fan garlandes tots el pètals,
fan garlandes moltes flors
ben petites entre l'herba,
d'altres altes pel racons.
*
A les branques dels arbres,
diminutes pels marges,
als jardins, parterres i tanques
fan garlandes a milers
i atrapen primaveres
que han migrat als temps.
*
I ens retornen entre aromes
i el record de poms secs,
gerros d'aigua amb aspirina
i la cortina que mou el vent.
*
Fan garlandes tots el pètals,
fan garlandes moltes flors...
*
6 comentaris:
Preciós poema, tena raó a vegades una sola flor ja fa garlanda. I a vegades tot un camp és ple de garlandes.
Són coses de la natura... i del llenguatge!
I amb aquestes pluges de primavera les flors aniran acompanyades de bolets. Què més es pot demanar? Si les flors ja són un regal, què puc dir d'un bosc ple de bolets?
Ferran, generosa és la natura!
ehem... això de l'aspirina funciona de veritat? ÔÔ
no ho sé... així ens ho veníen (efecte placebo? també amb els vegetals?)
Publica un comentari a l'entrada