Ningú habita ja aquests murs
ni vénen mai les visites;
no hi ha enrenou,
no hi ha brogit.
ni vénen mai les visites;
no hi ha enrenou,
no hi ha brogit.
Sols el silenci amb trencadisses
dels vents i ocells sobre les espigues
fa pensar que és un món viu
aquest que ara al davant divises...
2 comentaris:
i quina sensació tan estranya que fa veure les cases enrunades, com d'allò irreal ...
la foto és molt bona!
sí, Clídice... i si tires enrera en el temps te les imagines plenes de gent activa...
Publica un comentari a l'entrada