statcounter

dijous, 24 de juny del 2010

Marxes amb la primavera

Poema dedicat a la Roser,
que ha saltat a un altre cercle.


Rememorar instants vitals

d'extrema i intensa instància,

contemplar amb la memòria

aquell teu seguit de gestos ràpids

i anar enllestint amb el cervell

les hores entre el rellotge i la pell.



Belluguet, neguit

del matí a la nit.

Curiosa, analítica i viatgera,

sarcàstica subtil, resolutiva i juganera.



Àgil i ocurrent

marxes amb la primavera

i ja no has pogut rebre

aquest estrany estiu

que neix enguany fred i amb gebre;

t'han esquinçat del jardí,

la natura et crida a ser univers.

Has saltat a un altre cercle...




(Aquest és un poema que hagués preferit no escriure)

2 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Segur que haguessis preferit no escriure'l...

Malgrat tot escriure'l és bonic i tendre.

Una abraçada.

Isabel Barriel ha dit...

Gràcies, Carme!