dimarts, 20 de juliol de 2010

El més bell poema

Remena al cau de les paraules
fins que trobis un enllaç
que comuniqui el que et ronda al cap
amb el vers més delicat.
*
I amb cada lletra avançaràs
pel poema, ritme i rima,
i els estels que el musiquen,
mot a mot esdevindran cançó.
*
Silencis, veus, somnis i sons
fan de la poesia una bona raó
per ser alè de vida,
per ser bressol amarg o dolç.
*
Amb pluja, vent, calor o fred,
amb un desig imponent,
amb un record o una conversa
pots construir ara el més bell poema.
*
En Gabriel Boloix, al seu blog "Escrits del fum", ha fet un preciós apunt després d'haver llegit "El més bell poema".
Aquí el teniu.
*

11 comentaris:

Joan Leonel ha dit...

Hola, us felicito per aquest bloc

Isabel ha dit...

Moltes gràcies, Joan.
Gràcies a aquest comentari, he conegut el teu, que mirat així per sobre, m'ha semblat interessant. El llegiré amb calma.

GURMET ha dit...

Per com jo poguer asaborir-ho amb un somriure als llavis.

Isabel ha dit...

Gurmet, com els teus tresors gastronòmics...

Arare ha dit...

si,si, mira que fàcile és construir un poema! Mi-te-la ella!

a mi no em suuuuuuuuuuurt!!!!
snifff

Isabel ha dit...

Arare, et surt una prosa que atrapa... Tot no pot ser!

Grans Rocanruna ha dit...

És com un mocadoret de seda, una preciositat!

La Meva Perdició ha dit...

Delicat i aromàtic. Sembla una recepta amb ingredients senzills, però la gracia està en el talent per cuinar-ho. Així a foc lent i amb amor. ^_^

Isabel ha dit...

Grans Rocanruna, gràcies! I gràcies a aquest comentari, he conegut el vostre blog triplicat: una meravella
(o tres?).

Isabel ha dit...

Perdició, pensat per a tots els paladars...Celebro que t'agradi, i que ho diguis.

Gabriel ha dit...

Benvolguda Isabel:
Francament m'ha agradat aquest poema fins el punt que m'han inspirat les següents paraules:
http://escritsdelfum.blogspot.com/2010/07/fugac.html

Una salutació!
Gabriel