que conviu entre la gent,
m'agrada anar aquí i allà,
m'agrada saltar i volar...
Se m'enganxa una paparra
sovint, se m'enganxa a la pell,
doncs li agrada a l'espavilada
burxar-me, innocent, cada moment.
Sóc un gos tou i plaent
amb paparra entre el pél,
coïssor causada pel seu zel,
i fiblada de llarga durada.
Parlant amb un gos amic
i tractant el tema paparra,
arribem a la conclusió avui
que és comú la simbiosi* esmentada.
(*dir parasitisme seria passar-se, pobre paparra)
2 comentaris:
i és que paparra no n'hi ha més que una (malíssima i impresentable traducció literal-visceral)
;)
ai! y a ti te encontré en la calle...
Publica un comentari a l'entrada