divendres, 22 d’octubre de 2010

El primer raig



Té mandra el dia,
fa el ronso al matí.
La foscor s'estira,
s'allargassa la nit.

El carrer matina
amb el sol adormit.
El primer raig il·lumina
un nen que es pentina,
les capes de gomina,
gent que va corrent,
l'albada amb aquesta rima
i els núvols plàstics del cel.



5 comentaris:

montse ha dit...

Agraeixes de veure sortir aquest primer raig de sol que dóna calor.

Salut!!!

Isabel ha dit...

Montse, és la sort que tenim quan ens aixequem encara de nit...

Carme ha dit...

L'esperem amb candeletes quan sortim de casa i és de nit!

I si ens pica l'ullet entre els arbres, encara ens agrada més.

Lisebe ha dit...

Quan s'agraeix un rajet de sol al sortir al carrer en ple hivern..

Isabel ha dit...

Carme, cert, sí, sí...

Lisebe, i a la tardor, i a la primavera!