statcounter

dijous, 23 de desembre del 2010

Estirar el temps






Estirar el temps
sota una nit de lluna
o al matí cru de l'hivern,
contemplar l'harmonia de la pluja
aturant cada gota quan hi és.

Veure com llisca per una fulla
i sorprenden's amb tots els verds.

***

9 comentaris:

Joana ha dit...

Un poema mot bonic! M'agrada molt!!!

M'hi he afegit a la llista de seguidors per a poder-te segir des del llistat del meu nou blog.

Des del teler del record, Joana:
http://eltelerdelrecord.blogspot.com

Et deixe també el blog de la classe:
http://viatgepercyberland.blogspot .com

Alyebard ha dit...

Un poema molt bonic.
Aprofito per desitjar-te un Bon Nadal!

Isabel Barriel ha dit...

Iris, benvinguda!

Alyebars, igualment!

Calpurni ha dit...

Ben difícil és estirar el temps, però cal intantar-ho.
Salut, Bones Festes i millor Any.

Isabel Barriel ha dit...

Calpurni, ens passem la vida perseguint utopies...
Bones Festes!

Olga Xirinacs ha dit...

Bon Nadal, i que la poesia et porti un nou any ben feliç.

Isabel Barriel ha dit...

Olga, desig compartit!

Montse ha dit...

Tinc una amiga gallega que va omplir cinc fulls descrivint els verds del paisatge que l'envolta!

Passa-t'ho molt bé a l'altra banda del mar!

Isabel Barriel ha dit...

Montse, és el que tenen les amigues gallegues, que saben molt dels verds...
Gràcies!