Participació poètica al 190è joc literari que convoca en Jesús Tibau al seu magnífic i prolífic blog "Tens un racó dalt del món"
Simbiosi
El teu caliu,
serena escalfor
amb tanta calma...
Ara sóc feliç!
M'aixoplugues
generós prenent el sol.
Vivint al camp,
tot era competència i guerra.
Les paparres entre l'herba
o saltant olímpiques des d'alguna ovella.
Les mosques al voltant
del teu cap, els ulls i les orelles.
Les espigues que se t'enganxaven,
les punxes que t'esgarrapaven,
la pols, el fang, les pedres i la terra,
tot el que feia del teu pèl
un laberint ingrat de polseguera i merda.
Ara sóc feliç!
El teu caliu,
serena escalfor
amb tanta calma...
Simbiosi de puça agraïda
i gos urbà de bon viure.
***
5 comentaris:
ha, ha, bona simbiosi
M'has fet riure! Bona participació!
Els de casa s'han sorprès, per la riallada que he fet.
Potser més avorrit, però viurà més tranquil.
Jesús, simbiosi o parasitisme?
Carme, risoteràpia!
montse, controla't... què diran?
Rafel, serà un sòmines...
Publica un comentari a l'entrada