statcounter

dilluns, 28 de febrer del 2011

Dic el teu nom



Dic el teu nom,
queda suspès a l'aire,
les boires i el fum
et retenen la flaire.

Dic flor,
dic color,
dic explosió de la vida,
dic que reneix a recer del sol
la natura serenament embogida.







Publicat per a

2 comentaris:

Montse ha dit...

es pot embogir serenament? per sort, als poemes... SI!

Asserenem-nos bojament!

8:43 a. m.
Isabel Barriel ha dit...

Montse, als poemes i a la vida...

8:36 p. m.

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)