dilluns, 28 de febrer de 2011

Dic el teu nom



Dic el teu nom,
queda suspès a l'aire,
les boires i el fum
et retenen la flaire.

Dic flor,
dic color,
dic explosió de la vida,
dic que reneix a recer del sol
la natura serenament embogida.







2 comentaris:

Montse ha dit...

es pot embogir serenament? per sort, als poemes... SI!

Asserenem-nos bojament!

Isabel ha dit...

Montse, als poemes i a la vida...