Fanals mariners,
llums que a la platja
evoquen vaixells...
I la brisa salada,
i la sorra al vent,
les nits de primavera
i els matins d'hivern.
I els mots que recorden
tempestes, naufragis i mals temps,
aventures passades
d'indians, pirates i romàntics viatgers.
***
3 comentaris:
M'acabes d'enamorar dels fanals mariners :)
Que li fas la competència a la fanal blau? eh? eh?eh?
Preciós poema, com sempre!
Clídice, tu em vas donar la idea!
Montse, nooo, la fanal és única!
Publica un comentari a l'entrada