dijous, 5 de maig de 2011

Fanals mariners



Fanals mariners,
llums que a la platja
evoquen vaixells...

I la brisa salada,
i la sorra al vent,
les nits de primavera
i els matins d'hivern.

I els mots que recorden
tempestes, naufragis i mals temps,
aventures passades
d'indians, pirates i romàntics viatgers.



***

3 comentaris:

Clidice ha dit...

M'acabes d'enamorar dels fanals mariners :)

Montse ha dit...

Que li fas la competència a la fanal blau? eh? eh?eh?

Preciós poema, com sempre!

Isabel ha dit...

Clídice, tu em vas donar la idea!


Montse, nooo, la fanal és única!