Foto: Capvespre a Selous (Tanzània)
Ens ataca la fi de l'agost
amb la dolçor del primer most,
la parra ben carregada
i la llibertat estrangulada.
Passar plana,
trobar els horaris bastits,
el calendari farcit
i a la memòria llum llunyana encastada.
Un capvespre vora el riu
amb el sol enrogit,
el temps sense barreres
circulant sense presses...
Un solemne matí
d'albada amb marea baixa,
sorra humida entre els dits
i sal blava plena de distància.
La brisa a la cara,
històries d'abans
furgant dins del cap
i tanta i tanta lluminària!
Anar enrere pels camins del record
per retallar imatges d'un altre món,
reviure escenes fugaces del sud
mentre ens atrapa la grisor del nord.
6 comentaris:
M'ha agradat moltíssim, tant els sentiments que expressa com per com s'expressen! La fotografia molt adient!
Gràcies, Lídia... Escrit amb el cor encongit del final de les vacances!
I bé que ho reflecteix el poema!, ara bé, només un cor gran i transparent s'expressa així! I malgrat ara estigui encongit, aviat es tornarà a "desplegar", de fet el poema n'és la mostra més evident de que el cor no vol encongiment! Petons sincers!
Caram!
Bentornada, Isabel! :)
Preciós!
GRÀCIES FANAL!
Moltes gracies per les teves poesies.
Publica un comentari a l'entrada