Foto: cel d'hivern a Granada
Esperem que aparegui un estel gran al cel,
esperem la llum nocturna de la lluna,
esperem un raig instantani, un coet,
i el sol
i la pluja
i els paisatges acolorits de cada temps...
Esperem que la vida
ens pinti a la cara somriures,
esperem que les hores
siguin cau d'enginy amb un toc d'alegria,
esperem de la poesia
un sonor aldarull, un ritme acurat.
I que els versos
signin àgils la dansa dels mots.
Esperem.
2 comentaris:
I qui espera, desespera! que diuen! :)
Millor viure i fer que esperar però mentre fem també rebem el que altres feu!
Gràcies per fer i regalar-nos poesia!
El cel de Granada també és preciós!
gràcies a tu, Lídia, pel teu comentari!
Publica un comentari a l'entrada