Foto: matí de dissabte a New York.
Autor: Oriol Arteaga
Avançaré sobre la neu,
avançaré pels camins blancs
superant els entrebancs;
aniré enllà, enllà. Molt enllà...
Aniré a buscar el temps de primavera,
a l'espai diàfan, immens, dels dies llargs,
aniré al futur que quasi a tots ens espera.
Avançaré, aniré, si tu m'atorgues
alè, certa força i alta dosi de fina empenta.
Tu ets el motor, jo tan sols la bicicleta.
Tu ets el motor, jo tan sols la bicicleta.
Avançaré sobre la neu,
avançaré pels camins blancs.
5 comentaris:
Llàstima que aquí gaudim de poca neu... Amb lo que m'agrada a mi la neu. Sobretot em porta records de la meva infantesa a les muntanyes d'Euskalerria. Enyoro aquells camins blancs dels que parles en el poema.
Malgrat els entrebancs seguim avançant, endavant!
Ferran, esperem que un dia nevi per aquí...
Montse, mentre ens deixin, seguirem. I si no ens deixen, també!
Avançar costi el que costi, diuen que enrera ni per agafar impuls. T'ha quedat molt bé la poesia.
Costi el que costi...
Imma, sort en tenim de la poesia. Fa possible l'inversemblant!
Publica un comentari a l'entrada