statcounter

diumenge, 8 de gener del 2012

Ballen les paraules




Quan et ballen les paraules dins del cap.
Quan salten tot seguint el seu propi compàs.
Quan elles soles volen dir o intenten explicar
aquell moment de subtil màgia que vas passar...

O la llum que daura el cel
o l'aigua del mar, tan transparent,
o la lluna plena que ja no creix
o el color blanc pur del gel.

És quan el teu petit món esdevé pista de dansa
i has de deixar fluir, circular el plaer de poemar.
I com un pom de raigs, els versos s'acumulen,
els sons solquen camins inèdits
i els mots renuncien a l'ordre alfabètic
per brodar amb certs matisos cada realitat.



***



5 comentaris:

Imma Cauhé ha dit...

Les paraules et sorgeixen harmonioses per poder compondre aquestes poesies.

Isabel Barriel ha dit...

Imma, tinc bons models...

Unknown ha dit...

M'encanten les paraules que et ballen pel cap i com jugues amb elles, com si fossin peces de trencaclosques, per a muntar poesies tan belles!

fanal blau ha dit...

que ballin i deixem-les dansar!

Isabel Barriel ha dit...

Lídia, m'encanta que t'encantin!

fanal, que ballin, que ballin!