dimecres, 21 de març de 2012

Dia Mundial de la Poesia






Fer poesia


És senzill fer poesia, 
sols has de deixar fluir 
una paraula rere una altra 
amb silencis rítmics pel mig. 

Surt com les espurnes de la llenya, 
com les bombolles de sabó, 
com el crit que ens provoca l'ensurt. 

Una imatge, una visió, 
unes paraules, 
un gest, un pas, un retall de món, 
l'avaria inesperada, una sorpresa, 
la lluna plena, o la llum d'una posta de sol. 
Qualsevol moment és bo; 
necessites, però, 
moure't per una mina de mots, 
cert sentit del so 
i plasmar amb celeritat 
els inputs d'immediat fets traç. 

Sense tallers ni materials, 
ni pinzells ni teles ni gúbies ni instruments, 
sense horaris ni ajudants. 
Només amb la pintura dels sons 
i l'aventura per la selva de les lletres.




                                                     

4 comentaris:

fanal blau ha dit...

M'agrada aquesta manera teva d'explicar-la...:)
Bon dia poètic, Isabel.

montse ha dit...

Bon dia, ple de poesia i emoció.

Carme ha dit...

Molt ben explicat! Fantàstic poema!

Isabel ha dit...

Fanal, Montse, Carme, moltes gràcies i Poesia a dojo...