Ignorem un munt de coses,
dubtem de les imposades certeses
mentre ens bressolen dubtes generades arreu.
Volem a caprici dels vents,
defensem arguments per sobreviure,
fugir del fracàs i fer-nos els valents.
Vivim buscant respostes
a preguntes que quasi mai no formulem
sent analfabets en moltes llengües
i conqueridors de triomfs volàtils,
fins i tot impossibles o inexistents.
Envellim amb la pols del camí a la pell;
oblidem massa sovint contemplar a plaer
les imatges que ens regala el paisatge,
saludar a la resta de caminats
i abillarnos a diari amb roba de diumenge...
2 comentaris:
en sabem tan poc de viure! i quan n'aprenem una mica, tot s'acaba.
Clidice, som com som...
Publica un comentari a l'entrada